Som una ciutat d’immigrants. Som una ciutat construïda al llarg dels temps per persones d’orígens socials i geogràfics molt diferents. Són una ciutat molt plural. Som un territori multicultural i multilingüe on hi conviuen idees de vida i marcs ideològics enormement variats.  En el mon actual això és un actiu d’enorme valor que quasi no valorem. Despleguem un projecte on hi càpiga tothom.

A Barcelona ningú pregunta d’on vens, tothom és benvingut. Però és veritat que no sabem treure profit de la nostra diversitat. Possiblement per que tenim 2000 anys d’història a l’espatlla i sempre hem sigut una ciutat d’immigrants. La immigració a Barcelona no es cosa dels anys cinquanta del segle passat. Barcelona és immigració i diversitat des de que va néixer. Barcelona és mestissatge des de que és ciutat. I aquesta constant no s’ha interromput mai. Des de la seva formació fins a l’actualitat. La seva ànima surt de la fusió, la barreja, de l’encontre de persones amb procedències, coneixements i valors del més variat.   

La diversitat, heus aquí els misteri dels nostres orígens ha escrit l’historiador Jordi Maluquer de Motes. Heus aquí la base del nostre paradigma com a ciutat: desplegar un talent cívic que li ha permès incloure, acollir i assimilar persones arribades de molts llocs llunyans. I a traves seu acollir, aprofitar, crear, construir i intercanviar coneixements i productes.

Heus aquí la base del nostre èxit com a ciutat: Barcelona va néixer i va persistir en el temps gràcies a que aquells que hi hem viscut hem desplegat dos talents especials: el talent d’incloure ala que arribaven; i el talent de crear coneixements que s’han anat convertint en productes. Heus aquí el fonament del nostre progrés econòmic i social. Talent per incloure persones i talent per a produir coneixements.

Els homes i les dones que hi hem viscut hem arribat de llocs molts diversos, nosaltres o els nostres avantpassats, però quasi sempre hem trobat la manera de posar-nos d’acord en les maneres de viure, de sobreviure i de compartir. 

Barcelona és trobada, matisos, inclusius, togetherness.

Fem del projecte de la ciutat un projecte d’acollida. La seva prosperitat és la nostra i la nostra es la seva, com ho és benestar que podem compartir. El talent i l’esforç no te país d’origen. No deixem que alguns pretenguin fer-los creure que el nostre projecte no es el seu.  (cita Gato Perez)

Els nostres predecessors més antics també eren molts diversos, però van saber fer de la ciutat un territori d’associació i van aprendre a produir oli i vi i fer-ho navegar per la Mediterrània, més tard hi van afegir tèxtil i l’automòbil i ara hi hem afegit recerca mèdica i videojocs. El fons és el mateix. La ciutat no ha tingut mai mineria preciosa, tampoc carbó o petroli, però ha tingut intel·ligència col·lectiva, voluntat de coneixement i predisposició al pacte. Tot això s’ha traduït en productes agraris, en art, en ciència, en medicina, en filosofia, en poesia, en literatura, en una manera de fer l’esport, en urbanisme i tot allò que brolla de la ciutat i avui per avui la caracteritzà.  

La nostra ciutat és un contenidor de diversitat, però de diversitat que sap conviure, dialogar, acordar i pactar. Els nostres interessos no son idèntics, òbviament. En els nostres carrers hi conviuen grups socials diferents, amb interessos sovint contradictoris; però també hi conviuen uns ciutadans que tenen disposició ha cercar les coses que comparteixen, per molt diverses i fins contraposats que puguin ser.

Sabem que som éssers socials que depenen de nosaltres mateixos però també dels nostres veïns[1]. Sabem que la ciutat és un constructe social, sabem que la podem transformar i que depèn de nosaltres millorar-la. Per això és una ciutat republicana.

Al segle XIX pels carrers de Barcelona, en aquella ciutat de gent diversa i de comerç, es va fer popular una dita que deia que els catalans eren capaços de fer pa de les pedres. Això volia dir que les dones i els homes que vivien a la ciutat eren capaços de fer molt a partir de molta posa cosa. Això volia dir que en aquella ciutat hi havia molt de talent i s’hi feia un molt d’esforç. Avui el talent és manté, i podem dir que amb l’esforç de sempre de les pedres en fem coneixement, productes i serveis, en fem recerca científica, artística o urbanística. 

Proposo, doncs, que el sobiranisme faci un projecte inclusiu, capaç d’acollir la diversitat real del país, i capaç de promoure el talent com a matèria primera de la ciutat.

Tothom que viu a la ciutat se’n ha de sentir implicat. La dona i l’home d’aquí de tota la vida. Però també l’investigador que nascut lluny ha fet de Barcelona la seva ciutat. També la senyora que cuida els nostres grans. També l’empresari que ha volgut plantar al seva empresa entre nosaltres. També el taxista que treballa de nit i porta l’emissora en hurdu.    

El projecte del sobiranisme és el projecte que convé a tots els barcelonins i barcelonines, siguin d’on siguin.    

[1] Philip Pettit. Republicanismo. Una teoría sobre la libertad y el gobierno. Paidós. Pàg. 11.